El gendarme de Saint-Tropez

El gendarme de Saint-Tropez 1964

7.00

El gendarme Cruchot i la seva filla comencen una nova vida a St. Tropez. Allà, el policia es pren molt seriosament la seva feina mentre observa com Nicole va fent amics al lloc. La noia diu als seus nous companys que pertany a una família de milionaris i es fica en un gran embolic amb una banda de lladres... Jean Girault va dirigir les sis pel·lícules centrades en les aventures del Gendarme Cruchot, des del 1964 al 1982. Durant gairebé 20 anys, Louis de Funès va encarnar aquest esbojarrat Sergent.

1964

El gendarme es casa

El gendarme es casa 1968

6.50

El gendarme Cruchot treballa en una operació per castigar automobilistes imprudents. Un bon dia s'enamora perdudament de Josefa, la vídua d'un coronel de gendarmes. Cruchot i Josefa començaran a veure's d'amagat i això no li asseurà gaire bé a Nicole, la filla de Cruchot. A poc a poc, les relacions entre les dues dones s'aniran estabilitzant, però Cruchot semblarà més preocupat per l'ascens que es debat entre Gerber i ell.

1968

El gendarme i les gendarmes

El gendarme i les gendarmes 1982

6.00

La comissaria de Cruchot es trasllada a un nou edifici amb un equipament d'última generació i a més a més amb quatre membres nous, que no són altres que quatre dones policies. Tots es barallen per entrenar les noves reclutes. Però les coses es compliquen quan una darrere l'altra les policies van sent segrestades.

1982

El gendarme a Nova York

El gendarme a Nova York 1965

6.30

El Congrés Internacional d'Agents de Policia se celebrarà a Nova York, i el gendarme Cruchot serà l'encarregat de representar-hi França. Les coses semblen anar bé per a l'agent fins que apareix la seva filla Nicole, que ha viatjat com a polissó fins a Manhattan per reunir-se amb el pare. La situació il·legal de Nicole a Amèrica del Nord provoca els nervis del gendarme, que s'entestarà a tornar la seva filla a França.

1965

El gendarme i els extraterrestres

El gendarme i els extraterrestres 1979

6.10

El gendarme Beaupied afirma que ha vist un plat volador i tots el prenen per boig fins que el brigada Cruchot, també veu un OVNI. Els extraterrestres es metamorfosegen en gendarmes, cosa que provoca l'enfrontament entre aquests i els gendarmes reals.

1979

El gendarme toca el dos

El gendarme toca el dos 1970

6.40

Un grup de cadets joves s'incorporen a la gendarmeria, cosa que provoca una retirada imminent del grup de gendarmes liderat per Cruchot. Aquest és reticent a abandonar el seu lloc, però el canvi el condemna a una jubilació forçosa. Cruchot no es pot acostumar a aquesta nova vida d'inactivitat. Però quan Fougasse, un dels seus homes, és internat per un problema d'amnèsia, Cruchot veu una oportunitat per tornar amb la seva brigada i demostrar que la seva experiència és millor que els nous mètodes.

1970

I Déu creà la dona

I Déu creà la dona 1956

6.10

St. Tropez. Juliette Hardy és una òrfena de divuit anys, sexualment molt precoç i activa. Eric carradine, un home ric i madur, se sent molt atret per ella. Però Juliette està enamorada d'Antoine Tardieu, un jove que treballa a Toulon i és el fill gran d'una família humil que té una petita drassana. El problema és que Antoine només vol tenir-hi una breu aventura. Quan els pares adoptius de Juliette decideixen, en vista de la mala reputació de la noia, que torni a l'orfenat, el germà d'Antoine, Michel Tardieu, li proposa casar-se, ella accepta i comença a estimar-ho. Però quan la família Tardieu decideix vendre la drassana a Eric, Antoine torna a Saint-Tropez i reneix la passió de Juliette per ell. Pel·lícula que va crear al mite eròtic B.B. (Brigitte Bardot). L'escàndol va arribar amb els nus d'una jove sensual i pertorbadora, cosa que va provocar que se censurés a molts països.

1956

Casa de boges

Casa de boges 1978

6.81

Un madur homosexual (Michel Serrault) viu des de fa vint anys amb el company sentimental (Ugo Tognazzi). Quan el fill d'aquest decideix casar-se amb la filla d'un ranci funcionari del govern, la parella haurà de representar una autèntica farsa per dissimular la seva homosexualitat i causar la millor impressió possible als futurs consogres, cosa que donarà lloc a situacions en què tot el que pot sortir malament, encara sortirà pitjor.

1978