La dona que va davant

A finals del segle XIX i al cap d'un any d'haver-se quedat viuda, alliberada per fi de l'autoritat del pare i del marit, Catherine Weldon es decideix a fer el que havia volgut fer sempre i que no estava ben vist quan era casada: dedicar-se a la pintura. Captivada per la llibertat que transmeten els quadres de la gent i els paisatges de l'oest americà que veu en una exposició a Nova York, emprèn el viatge cap a una remota reserva índia per pintar un retrat del cabdill sioux Toro Assegut. En arribar a la reserva, comprova que hi ha molt de ressentiment entre indis i blancs per tot el que ha passat els últims anys. També descobreix les penúries que han de passar els indis i la intenció del govern d'aprovar una llei que li permetrà apoderar-se de bona part del territori on sempre han viscut els indis. Tot i que en principi, l'objectiu del viatge només era pintar el retrat, la Catherine no pot evitar implicar-se en les disputes territorials.